" El enemigo del plástico"

"Brusel·les vol acabar amb les bosses de plàstic"

Ocho millones de bolsas de plástico acaban cada año en la basura causando daños considerables al medio ambiente. La Comisión Europea quiere que los Estados reduzcan su uso, pero serán ellos quienes decidan las medidas para hacerlo: subir impuestos o incluso prohibir determinados tipos de bolsas. La inmensa mayoría de estas bolsas se utilizan solo una vez, pero el deterioro medioambiental puede durar siglos.

Bruselas no propone unos plazos de reducción concretos, pero sí aplaude medidas que se han tomado en otros países, como Irlanda, que ha conseguido reducir el consumo en un 90% a través del PlasTax, un impuesto del 20% que grava la compra de bolsas. “Si otros países siguieran su ejemplo, podríamos reducir al menos el 80% del consumo en la UE”, ha afirmado el comisario de Medio Ambiente, Janez Potocnik.

En 2010, se colocaron en el mercado casi cien millones de bolsas de plástico. Cada ciudadano utiliza una media de 198 al año, la mayoría ligeras, aunque el consumo varía asombrosamente de un país a otro. Mientras un danés o un finlandés utilizan cuatro bolsas de plástico ligeras al año, en Polonia, Portugal o Eslovaquia la cifra se dispara hasta 466. España se sitúa por encima de la media, con 238 cada año.

Las medidas están encaminadas a rebajar el consumo de las bolsas ligeras, las que pesan menos de 50 micras —un microgramo equivale a 0,000001 gramos—. Potocnik resta importancia a los posibles efectos que estas restricciones podrían tener en el empleo. “La mayoría [de estas bolsas] vienen de China”, se ha limitado a decir el comisario en Bruselas. La solución, a su juicio, no pasa por imponer el uso de bolsas biodegradables. “Si no se tratan en las plantas adecuadas y acaban en el mar, contaminan por igual. No se ha demostrado que sean la solución al problema”.

La Comisión ha aclarado que las medidas que se tomen no afectarán a las bolsas que se utilizan para recoger la basura en cada casa. Uno de los grandes perjuicios para el medio ambiente de las bolsas de plástico es que se deshacen en partículas tóxicas microscópicas, especialmente nocivas para la fauna marina.

El 20% del material que es llença al contenidor de recollida orgànica s'hi diposita per error

Ja fa quatre anys que es recullen menys residus orgànics. El 2013 se’n van obtenir 117.477 tones. Tot i això, s’ha detectat un increment de l’1% del material que es llença per equivocació en aquest contenidor. Actualment el 20% del material que es recull en aquest contenidor és impropi. Un dels errors més freqüents -ha assenyalat el regidor de Medi Ambient, Joan Puigdollers- és llençar els bolquers al contenidor marró, quan han d’anar al gris. Precisament en aquest contenidor s’alerta els usuaris que els bolquers no són matèria orgànica. També hi ha molts casos d’envasos alimentaris, com el del iogurt, que per error van a parar a la brossa orgànica.

L’Ajuntament engegarà en els pròxims dies una campanya per invertir aquesta tendència i reduir el percentatge actual per sota del 7%. L’actuació es farà a 29 mercats municipals amb informadors que recordaran als paradistes i el personal encarregat de separar la brossa com s’ha de fer la tria. L’Agència Catalana de Residus finançarà fins al 50% del cost de la campanya.

Les dades fetes públiques aquest dimecres també indiquen que s’ha produït una caiguda important de la recollida de paper i cartró: d’un 16,3 % respecte a 2012. El descens és conseqüència directa de la baixada del consum i també dels robatoris que es produeixen en aquests contenidors. Segons l’Ajuntament, aquest 2013 es van fer 3.607 actuacions sobre persones que s’enduien objectes dels contenidors o bé que seleccionaven el material i el dipositaven a la via pública.

Pel que fa a la recollida de vidre es mantenen les xifres, amb 32.543 tones al contenidor verd. La recollida d’envasos ha arribat a les 18.990 tones, un 3,8% menys que l’any anterior.

Els ajuntaments carreguen amb el 70% de la despesa en reciclatge d’envasos

Les ciutadanes catalanes paguem 215 dels 295 milions d’euros de la factura que es genera per la gestió de residus d’envasos cada any. Aquesta despesa, que s’assumeix amb els pressupostos dels ajuntaments per recollir, abocar, incinerar o portar als Ecoparcs els residus d’envasos, s’evitaria amb la implantació d’un sistema de recollida selectiva d’envasos. Però, a més, els envasos que ara mateix no es recullen selectivament podrien arribar a tenir un valor de 80 milions d’euros al mercat del reciclatge, segons dades presentades ahir en roda de premsa per l'Associació Retorna.

Retorna, plataforma integrada per diverses entitats ecologistes, sindicats i associacions, va presentar ahir l’informe “Implantació d’un sistema de retorn d’envasos de begudes a Catalunya. Oportunitats econòmiques pels municipis”. L’estudi radiografia la situació de la gestió dels residus d’envasos a Catalunya per quantificar els costos que actualment els ajuntaments estan assumint a través de caracteritzacions i de les dades de 24 municipis catalans, que representen a un terç de la població.

Segons l’estudi, bona part de la despesa generada pel tractament de residus d’envasos no és assumida actualment pels responsables de posar-los al mercat, sinó pels ajuntaments, ja que la recollida i el tractament dels residus que van a parar al contenidor de rebuig, el gris, recau en el municipi, així com el cost total dels envasos que s’abandonen al carrers, places, parcs, platges... “Estimem que els ciutadans assumeixen a través dels seus impostos municipals 215 dels 295 milions d’euros que cada any costa la gestió dels residus d’envasos i que són responsabilitat de la indústria”, va afirmar Víctor Mitjans, director d’estudis de la Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum Responsables (FPRC), l’entitat que ha elaborat l’informe.

Aquests costos, però, no només es podrien evitar, ja que d’acord amb el principi europeu de responsabilitat del productor haurien de ser assumits per la indústria, sinó que a més es podrien convertir en guanys. “Els envasos que no estem recollint selectivament, a més, tindrien un valor en el mercat del reciclatge de 80 milions d’euros”. Mentrestant, “ara ens gastem 215 milions dels pressupostos públics en recollir-los i abocar-los, incinerar-los o portar-los a Ecoparcs”, afegeix Mitjans.

Els boscos consumeixen el 80% de l'aigua que cau a Catalunya

Els boscos de Catalunya consumeixen el 80% de l'aigua de pluja. Un sola rbre agafa del sòl fins a 7.000 litres d'aigua a l'any per poder viure. Aquestes dades van ser explicades per Carles Gràcia, professor d'Ecologia forestal de l' Universitat de Barcelona. malgrat la gran quantitat d'aigua que suposa, Gràcia adverteix que no s'han de mal interpretar aquestes xifres, ja que són precisament els arbres els que, entre altres coses, milloren la qualitat de l'aire que respirem, absorbeixen diòxid de carboni, redueixen l'escorriment de l'aigua de les tempestes i les inundacions i milloren la qualitat de l'aigua.

Catalunya pateix un dèficit hídric estructural. No plouen mes de 800 litres/m2 a l'any i l'atmosfera en demana 1.200. La poca pluja, la modificació del patró de precipitació, l'augment de les temperatures i el tipus de substrat sobre el qual creixen els boscos son els quatre fenòmens que estan deteriorant els boscos de Catalunya, en especial els de pi roig i faigs. A més, pugen les temperatures, cosa que provoca que la respiració dels arbres creixi exponencialment, necessiten respirar més, però no hi ha prou aigua per fer-ho, perden midó, la seva principal reserva energètica. D'aquesta debilitat se n'aprofiten les plagues, que acaben matant molts exemplars.

Salt tindrà 15 contenidors al carrer per reciclar oli

L'Ajuntament ha signat un conveni amb una empresa que assumirà tots els costos associats. El 0,7% dels beneficis es dedicarà al banc d'aliments.

L'Ajuntament de Salt instal·larà en les pròximes setmanes quinze contenidors en diversos carrers del municipi per fer reciclatge d'oli.

L'actuació és possible gràcies a l'acord del consistori amb l'empresa Ekipolis, que assumirà els costos de la instal·lació dels contenidors, la recollida del producte i la neteja de l'entorn del contenidor. L'oli recuperat es farà servir per fabricar biodièsel. Per promoure el reciclatge entre els veïns, l'empresa editarà uns tríptics en què s'informa del procés per fer el reciclatge: quina mena d'oli es pot reciclar, com s'ha de dipositar, on són els contenidors i quins són els avantatges del reciclatge. A part, Ekipolis es posarà en contacte amb tots els bars i restaurants de Salt per proposar-los que ajudin al reciclatge. Als interessats se'ls entregarà uns bidons especials i l'empresa els els anirà a recollir periòdicament.

Aquesta companyia sol dedicar el 0,7% dels seus beneficis a actuacions solidàries. En el cas de Salt, aquest 0,7% es destinarà al banc d'aliments de la població. La voluntat del consistori és que abans de Sant Jaume (25 de juliol) tots els contenidors ja estiguin instal·lats i la cadena de reciclatge s'hagi engegat. S'hi podran dipositar olis vegetals utilitzats per a fregits, però no olis minerals de cotxes i màquines. Tot i que l'emplaçament dels contenidors està decidit, no es descarta canviar-los de lloc si se'n detecta la necessitat. Seran als carrers Guilleries, Prudenci Bertrana, plaça de la Vila, plaça Ciutat d'Olot, carrer Filadores, plaça Catalunya, cruïlla entre Marquès de Camps i Torres i Bages, carrer Joaquim Ruyra, Rosa Leveroni, plaça Llibertat, i carrers Doctor Ferran, Agustí Cabruja, del Rec, Folch i Torres i Ramón y Cajal.